Comunicat de valoració dels resultats electorals del 27-S

L’associació “Acord d’Esquerres per la República Catalana” valora molt positivament les eleccions del 27S ja que culminen cinc anys de manifestacions cíviques de milions de persones; demostren la maduresa democràtica del poble de Catalunya que ha participat intensament en els actes de campanya, suposen un rècord de participació (prop del 80%); i situen de  nou la revindicació del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya en l’agenda política nacional i internacional. Guanya i progressa la Via lliure a la República Catalana.

Aquesta aspiració legítima i democràtica xoca amb el menyspreu i les reiterades negatives de l’Estat espanyol a atendre-la. En aquest sentit, mostrem la nostra solidaritat i denunciem  la insistència grotesca i menyspreable dels poders executius i judicials del legislatiu del PP a imputar els i les representants del poble de Catalunya, el President, la Vicepresidenta i la Consellera d’educació com a impulsors del procés participatiu participat per quasi 2 M de persones el 9N2014 sobre el futur polític de Catalunya. Totes ens sentim colpides i imputades com a responsbles del 9N2014.

El nou Parlament sorgit augura un punt d’inflexió en la lluita contra la  desdemocratització amb una àmplia majoria absoluta de parlamentaris (72, entre JxSí i CUP) compromesos a impulsar el procés de transformació i de canvi del sistema polític català cap a la consecució d’una Sobirania constituent i de la República catalana i amb més del 60% que defensen un procés constituent participat i també la República Catalana (82 Catalunya Sí que es pot, JxSí i CUP) per assolir la màxima sobirania. Fem una crida fraterna a CSQEP a  sostenir el perfil catalanista i a Jxsí a la prioriitació de polítiques socials, d’esquerres.

El nou  Parlament comptarà amb més de 2/3 de la cambra amb forces representatives del catalanisme popular (99 diputats sumant-hi el PSC) disposades a prioritzar la defensa de l’estat del benestar i el medi ambient i  la lluita contra  la creixent bretxa de pobresa i de desprotecció de les persones aturades, el jovent, la dona, i les persones migrades,  ja que  només un 33,1% rep alguna prestació o ajuda pública agreujat per l’increment en més d’un 1.000 % de l’atur de llarga durada i  amb  una quarta part de la població catalana en situació de risc de pobresa i/o exclusió social.

Volem alertar igualment de la irrupció en aquesta campanya amb amenaces com les de la banca vinculada directament al  PP i a C’s, obstaculitzant el vot exterior a Correus i a les ambaixades i pressionant la UE i els EEUU,  des de la Monarquia i l’executiu espanyol, còmplices necessaris dels lobbis dels mercats i dels poders fàctics i artífex d’aquesta crisi injusta, que secundats per mitjans de comunicació afins, han condicionat el vot amb la desinformació sobre temes tan sensibles com la desestabilització econòmica, la falsa pèrdua de la nacionalitat individual,  les pensions, els estalvis o  els ajuts familiars.

Fem una crida doncs, en el present comunicat,  a fer un gran Acord social i nacional i a un exercici de responsabilitat per constituir al més aviat possible un govern d’ampli expectre, compromès amb les persones i amb la voluntat de ruptura del statu quo, de canvi en les polítiques socials i contra les retallades que colpeixen el nostre poble, i apel·lem especialment a les forces netament d’esquerres i sobiranistes  del nou mapa polític a fer-lo possible per no allargar més l’agonia de la població més vulnerable.

Ciutat Vella de Barcelona, 29 de setembre de 2015

Les dues ànimes de Catalunya Sí que es Pot

Dins CSQEP hi ha una forta homogeneïtat en els eixos democràtic i social, coincidint de forma unànime en la lluita contra la corrupció i la necessitat d’una transformació social que inclogui, però vagi més enllà, la reversió de les retallades patides en els darrers anys.

En canvi hi conviuen dues ànimes pel que fa a l’eix nacional. D’una banda, la nítidament sobiranista, que queda ben reflectida en el programa polític fundacional, on s’aposta per un procés constituent cap a la República Catalana (incloent les relacions amb altres territoris), eventualment paral·lel, però en cap cas supeditat ni subordinat, a un procés anàleg en l’àmbit espanyol. Procés que culminaria amb un referèndum a l’efecte, tenint ben present que la molt probable oposició de les institucions espanyoles el convertirien de facto en un acte de desconnexió. En aquesta formulació insisteix i hi aprofundeix, per exemple, la gent adscrita a l’associació AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana), entre els quals diversos candidats.

Tanmateix, potser pel fet que finalment Procés Constituent no s’incorporés a la confluència, o potser per fer front al lerrouxisme d’altres candidatures, aquest plantejament ha perdut protagonisme en els missatges preelectorals, posant en canvi l’èmfasi en atacar les polítiques i actuacions d’Artur Mas. Malgrat l’evident clam ciutadà per la sobirania, la independència i la república catalana, des de CSQEP la reivindicació nacional es va reduint al dret a decidir, amb l’esperança que un canvi de govern a l’estat permeti exercir-lo de forma pactada.

La política d’aliances

D’aquesta divergència de plantejaments es deriven diferències en la política d’aliances. Així, els sobiranistes advoquen per una acció post-electoral d’inici d’un procés constituent, amb la participació conjunta de CSQEP, JxS (Junts pel Si) i CUP-Crida Constituent. Tot i incloent CDC, estaria clarament hegemonitzat per les esquerres, atesa la composició d’aquestes tres candidatures, de manera que en particular es forçaria la lluita contra la corrupció i l’abandonament de les polítiques neoliberals. Entenem que aquest bloc sumaria una molt ampla base social que garantiria l’avenç del procés.

El plantejament alternatiu exclou CDC i advoca per un front d’esquerres centrat en la reversió de les polítiques socials. Tanmateix, les diferències abans assenyalades en l’eix nacional fan difícilment viable aquest front, cedint a la pràctica el protagonisme a les altres dues candidatures esmentades (i en especial, paradoxalment, a Artur Mas).

El reequilibri

L’elecció de Lluis Rabell com a cap de llista reforça l’ala sobiranista, atesos els seus plantejaments i accions anteriors. Però entenem que el reequilibri no és encara suficient i que l’ànima sobiranista continua minoritzada. Cal fer-la ben visible per tal que quedi clar que el 27-S els vots de CSQEP, o si més no una bona part, no se sumaran al bloc del No sinó al del Si. De no fer-ho, és previsible una fuita del vot independentista cap a les dues candidatures que així es declaren i una limitació territorial a les àrees metropolitanes.

Tant o més important és que els candidats i integrants d’aquesta ala sobiranista s’erigeixin en la baula entre CSQEP i les dues candidatures independentistes, formant, com dèiem abans, un bloc prou ampli com per a fer front a les resistències i els atacs de les instàncies centrals. Un bloc que el 28-S aplegui als qui volen la regeneració democràtica, la transformació social, l’alliberament nacional de Catalunya i la ruptura democràtic del règim dinàstic de la transició espanyola, tot i diferint en les prioritats o en els ritmes. En particular, que aplegui als partidaris d’una DUI immediata, als d’iniciar la transició cap a la independència i als d’endegar un procés constituent, és a dir, a tots els qui defensen el dret a decidir i volen aplicar-lo a curt termini, que constitueixen una important majoria de la ciutadania catalana.

Ha de quedar clar que CSQEQ, encara que mostri discrepàncies amb les dues candidatures declaradament del Si, hi té prou elements comuns i prou afinitats com per arribar a acords postelectorals sobre els grans reptes immediats. Es clarificador destacar fins al 27-S les diferències entre les tres candidatures, però també anunciar que després del 28-S caldran grans pactes de país en l’eix social i en l’eix nacional. CSQEP ha de demostrar prou pluralitat i flexibilitat com per fer creïble la seva voluntat i capacitat de participar-hi activament.

Josep Ferrer, Francesc Matas, Teresa Mira, Antoni Morral

portaveus de AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana)  

La Via va de lliure i republicana

Lliure i republicana. Un esclat festiu de llibertat. Una jornada que aplega a totes les conrades al cap i casal. Un esdeveniment on la inscripció prèvia és multitudinària.

Sindicalistes de CCOO "per la independència i la república catalana" criden a participar-hi al Tram 93.

El futur de sobirania, independència i república germina en l'anhel, el desig i el clam del poble català mobilitzat.

Som en una Diada d'Onze de setembre lliure i republicana. Dins l'Autonomia de l'Estat del Regne d'Espanya emergeix la força per un nou país lliure i social, republicà.

485.000 persones inscrites a la Via Lliure per fer la Meridiana el "Carrer Major de la República Catalana".

La consciència ciutadana mobilitzada i organitzada és la veritable força de xoc per aconseguir posar la història de Catalunya al s XXI amb tots els drets i llibertats.

A l'acte #11Sinternacionalist de les Esquerres per la independència, d'ahir a la plaça del Rei, a Barcelona, es va fer palès que Catalunya no quedarà aïllada d'Europa, alhora que el procés de sobirania constituent rupturista i republicà donaria un impuls de gran volada a la llibertat del País Basc de Galiza, i també del poble espanyol respecte al Regne d'Espanya.

Un canvi substancial democràtic a l'Estat espanyol, social i republicà, només pot esdevenir engendrat per una mobilització ciutadana potent, massiva, que arrastri fins i tot a segments de totes les capes i classes socials, estructurades per la força i les necessitats de la població treballadora.

El lideratge i els continguts polítics i socials d'una transformació republicana, revolucionària, rau en confrontar i posar al Regne com quelcom dels segles passats que no tenen lloc en una societat de persones lliures que es volen tractar en igualtat.

Desenfoca la realitat qui considera que aquestes eleccions catalanes són una primera volta de les generals estatals. Es fa ulls clucs i oïda sorda al que exigeix tot un poble al carrer, com avui a la Via lliure.

S'equivoca profundament qui estableix una estratègia que ignora, menystén i no cerca l'aliança amb el poble i les forces de l'esquerra espanyola, amb tots els pobles ibèrics i europeus.

Fomenta un miratge qui propaga que hi ha "2 setmanes per aconseguir la Independència".

Allunya la ruptura sobirana i el fet de la independència, la política excloent del "Sí que es pot", doncs el pas cabdal constituent necessita incorporar i incloure a tortes les expressions de ruptura democràtica i social d'aquest poble.

La consideració de la Via republicana com cosa del president i del govern de la Generalitat, de la dreta nacional catalana, amb un poble hipnotitzat per un encantador de serps o un nou Flautista d'Hamelín, és no lliurar la lluita pel lideratge i l'hegemonia política del poble de Catalunya.

Ja li agradaria a Artur Mas tenir aquest poble al seu puny, com el blat segat i ben lligat. Res més lluny d'això. La ruptura de CiU, o la davallada de vots i escons a CDC, demostra que la ciutadania de Catalunya intenta forjar nou lideratge. Tanmateix els partits polítics no estan, ni de bon tros, a l'alçada del repte que cinc anys de mobilització per la sobirania i la independència posen entre les cordes a l'Autonomia i al Regne.

Avui, 11 S, la Via Lliure a la República Catalana és el lloc on rau i es juga el futur constituent i social de Catalunya.

Francesc Matas Salla

Segueix en temps real l'ocupació de la Via a la web ullsvermells.com.

11-S Ruptura, sobirania, república catalana

L'anhel i il·lusió popular catalana vibra a flor de pell. Ara és l'hora! Cal aconseguir-ho. Ho farem. Són cinc anys amb mobilització de dimensions inaudites per decidir, per la sobirania i la independència, fins a congregar gairebé una quarta part de la població a la manifestació de l'Onze de setembre. És una revolta pacífica que madura abans d'un esclat de rebel·lió declarada. Hi ha voluntat i paciència, també innocència del que esdevindrà com a confrontació entre aquest poble i l'estat del regne d'Espanya. L'ANC expressa la consciència ciutadana i política. La Taula de partits impulsada per l'ANC amb els partits i les entitats sobiranistes va permetre avançar els conceptes polítics cabdals fins arribar a clam de Via lliure a la República Catalana.

L'Aurora crida a participar a la mobilització popular. Les esquerres, la gran majoria de la població treballadora, tenen tot a guanyar inserint les seves demandes i necessitats en aquesta gran demostració de la lluita democràtica per a la llibertat de Catalunya. Com expressà precursor Salvador Seguí "la classe treballadora no te res a perdre amb la independència". No hi ha cap possibilitat de pacte amb el govern de l'Estat sobre la llibertat de decidir catalana. Cap voluntat real de negociació i diàleg. No s'albira cap perspectiva de futura reforma constitucional que ho permeti, sigui quina sigui la composició governamental, a no ser que es consideri real una ruptura democràtica republicana espanyola a curt termini. Si més no els canvis possibles i positius a l'estat queden cenyits a l'àmbit electoral, sense la potència de massas que s'expressa a Catalunya.

Si hi ha una possibilitat de ruptura democràtica rau a Catalunya. Aquesta confrontació necessària per gestar nova legalitat sobirana, republicana, es couen avui en dia a la Diada de l'11 S. SíSí República Catalana.

Francesc Matas

Compromís per a una majoria parlamentària a favor de la República catalana lliure

COMPROMÍS PER UNA MAJORIA PARLAMENTÀRIA A FAVOR DE LA 

REPÚBLICA CATALANA LLIURE

Catalunya es troba en una situació de paràlisi institucional, política i econòmica i davant una cruïlla de camins. Les eleccions del proper 27 de setembre són determinants perquè el Parlament que en surti elegit, legitimat en sufragi universal, esdevingui protagonista en la construcció del nostre futur com a país.

L’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana , en compliment del nostre propòsit com entitat, de garantir una àmplia majoria parlamentària a favor d’iniciar un Procés Constituent d’una República Catalana i de la independència, ens dirigim amb aquest manifest a les coalicions formades pels partits polítics que van donar suport a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya, entenent que el poble català esdevé subjecte polític i jurídic per a construir el seu futur.

En aquest sentit proposem als candidats de les candidatures de Junts pel Si, de la CUP i  de Catalunya Si que es Pot  a assumir el contingut d’aquest manifest com a pauta de referència de la seva acció política posterior a les eleccions del 27 de setembre per afavorir una nova majoria que garanteixi: 

1.L’impuls i el suport en sessió Parlamentària a una Declaració Institucional que garanteixi, en el marc d’aquesta legislatura, l’exerceixi de la plena sobirania, promovent la desconnexió amb les estructures de l’Estat Espanyol i legislant un nou marc legal català amb la voluntat d’emprendre un procés de ruptura des de la legitimitat democràtica d’una nova majoria parlamentària. 

2. El  suport institucional a obrir un Procés Participatiu amb la implicació d’entitats de la societat civil, per assentar les bases de la Constitució de la República Catalana que haurà d’aprovar el Parlament i  sotmetre-la posteriorment a referèndum popular. 

3. Que treballi perquè el nou marc constitucional contempli com a mesures imprescindibles la regeneració democràtica, els drets socials universals d’equitat i justícia, un model de gestió econòmica públic i propi, així com normes bel·ligerants contra tota mena de corrupció. 

4. Doni suport a un govern compromès en la Gestió del Procés Constituent de la República Catalana lliure.

En aquest sentit participarem activament a la manifestació de l’11 de setembre entenent aquesta com el marc unitari de reivindicació i compromís de tots els qui volem que el proper 27 Setembre esdevingui el punt de partida en la gestió de la ruptura amb l’Estat i la construcció d’un país nou.

Barcelona, setembre de 2015