Lliure i republicana. Un esclat festiu
de llibertat. Una jornada que aplega a totes les conrades al cap i casal. Un
esdeveniment on la inscripció prèvia és multitudinària.
Sindicalistes de CCOO "per la
independència i la república catalana" criden a participar-hi al Tram 93.
El futur de sobirania, independència i
república germina en l'anhel, el desig i el clam del poble català mobilitzat.
Som en una Diada d'Onze de setembre
lliure i republicana. Dins l'Autonomia de l'Estat del Regne d'Espanya emergeix
la força per un nou país lliure i social, republicà.
485.000 persones inscrites a la Via Lliure per fer la Meridiana el "Carrer Major de la
República Catalana".
La consciència ciutadana mobilitzada i
organitzada és la veritable força de xoc per aconseguir posar la història de
Catalunya al s XXI amb tots els drets i llibertats.
A l'acte #11Sinternacionalist de les
Esquerres per la independència, d'ahir a la plaça del Rei, a Barcelona, es va
fer palès que Catalunya no quedarà aïllada d'Europa, alhora que el procés de
sobirania constituent rupturista i republicà donaria un impuls de gran volada a
la llibertat del País Basc de Galiza, i també del poble espanyol respecte al
Regne d'Espanya.
Un canvi substancial democràtic a
l'Estat espanyol, social i republicà, només pot esdevenir engendrat per una
mobilització ciutadana potent, massiva, que arrastri fins i tot a segments de
totes les capes i classes socials, estructurades per la força i les necessitats
de la població treballadora.
El lideratge i els continguts polítics
i socials d'una transformació republicana, revolucionària, rau en confrontar i
posar al Regne com quelcom dels segles passats que no tenen lloc en una
societat de persones lliures que es volen tractar en igualtat.
Desenfoca la realitat qui considera
que aquestes eleccions catalanes són una primera volta de les generals
estatals. Es fa ulls clucs i oïda sorda al que exigeix tot un poble al carrer,
com avui a la Via lliure.
S'equivoca profundament qui estableix
una estratègia que ignora, menystén i no cerca l'aliança amb el poble i les
forces de l'esquerra espanyola, amb tots els pobles ibèrics i europeus.
Fomenta un miratge qui propaga que hi
ha "2 setmanes per aconseguir la Independència".
Allunya la ruptura sobirana i el fet
de la independència, la política excloent del "Sí que es pot", doncs
el pas cabdal constituent necessita incorporar i incloure a tortes les
expressions de ruptura democràtica i social d'aquest poble.
La consideració de la Via republicana
com cosa del president i del govern de la Generalitat, de la dreta nacional
catalana, amb un poble hipnotitzat per un encantador de serps o un nou
Flautista d'Hamelín, és no lliurar la lluita pel lideratge i l'hegemonia
política del poble de Catalunya.
Ja li agradaria a Artur Mas tenir
aquest poble al seu puny, com el blat segat i ben lligat. Res més lluny d'això.
La ruptura de CiU, o la davallada de vots i escons a CDC, demostra que la
ciutadania de Catalunya intenta forjar nou lideratge. Tanmateix els partits
polítics no estan, ni de bon tros, a l'alçada del repte que cinc anys de
mobilització per la sobirania i la independència posen entre les cordes a
l'Autonomia i al Regne.
Avui, 11 S, la Via Lliure a la
República Catalana és el lloc on rau i es juga el futur constituent i social de
Catalunya.
Francesc Matas Salla
Segueix en
temps real l'ocupació de la Via a la web ullsvermells.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada