Comunicat primera assemblea AExRC

COMUNICAT DE PREMSA.

Ahir, a les 18h. a la seu de CCOO de Via Laietana, es va celebrar la primera Assemblea anual de socis de l’Associació AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) amb la participació de 50 socis de l’entitat.

Els membres de la Junta van fer balanç de la gestió realitzada durant aquest primer any de vida, la qual ha estat centrada en teixir complicitats entre les organitzacions polítiques de l’esquerra sobiranista per afavorir una estratègia comuna entre l’espai polític de l’esquerra sobiranista i la independentista, generant marcs de diàleg, per enfortir el procés cap a la República Catalana.

L’Assemblea ha debatut si és oportú en aquests moments impulsar la proposta de convocar un Referèndum vinculant sobre la independència des de la legalitat catalana per afavorir l’ampliació de majories.

Aquest debat ha quedat obert als propers contactes considerant que l’Associació ha de mantenir el seu paper afavoridor de la mediació, considerant, però, que la convocatòria d’un Referèndum vinculant, tal com vol l’àmplia majoria social de Catalunya, acordat o si no és possible convocat, des de la legalitat catalana seria el reconeixement i exercici de la sobirania. En aquest sentit valorem positivament la consulta que efectuarà l’ANC en els propers dies.

L’Associació AExRC manté el seu compromís perquè el procés d’alliberament social i nacional de Catalunya iniciat fa cinc anys mantingui vius els valors republicans, el principi d’exercici de la sobirania i el repte de la ruptura amb el règim oligàrquic i antidemocràtic dominant a l’Estat.

L’Assemblea finalitzà amb l’aprovació dels estatuts i la renovació de la Junta Directiva.

Barcelona, 6 de juliol de 2016

La Junta Directiva:

Josep Lluís Fernandez  (President)     

Francesc Matas             (Vicepresident)

Jordi Carles                    (Secretari)

Miquel de Sants             (Tresorer)

Teresa Mira                    (Portaveu)

Josep Ferrer                   (Portaveu)

Toni Morral                      (Vocal)

Sílvia Ruiz                      (Vocal)

David Companyon          (Vocal)

Teresa Romeu                (Vocal)

Enric de Vilalta               (Vocal)

Anna Galan                    (Vocal)

Josep Ma. Lopez Llaví   (Vocal)

Isabel Martinez               (Vocal)

Per qualsevol aclariment o més informació: 609736369 (Toni Morral) Francesc Matas (661286019)

Comunicat de rebuig a la suspensió de la Conselleria d'Afers Exteriors

Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC) vol manifestar el seu rebuig a la suspensió de la Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, una agressió més al nostre país per part de l’estat espanyol. 

Des d'AExRC condemnem aquesta suspensió (ni que sigui preventiva) i encoratgem el Govern, als responsables polítics del Departament encapçalat per Raül Romeva i als grups parlamentaris a obeïr la legalitat catalana emanada de la sobirania del Parlament de Catalunya per damunt d'aquest nou atac del govern de l'Estat i el Tribunal Constitucional.

Muriel, t'estimem i et recordarem sempre

Consternats i entristits per la desaparició de la Muriel, Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) volem transmetre i compartir el nostre dolor amb la seva família i amics, Junts pel Sí, Ómnium Cultural i amb la multitud de ciutadans que avui la ploren.

Ha estat un referent per a tots nosaltres, una amiga, una companya de lluita, una llum. El record del teu coratge i amistat ens guiarà i ens farà més forts per aconseguir la fita per la que tant va lluitar i que, injustament no podrà veure assolida.

Muriel, t’estimem i et recordarem sempre

Propostes per a l'acció política conjunta

En aquests moments AExRC està realitzant entrevistes bilaterals amb els diferets partits polítiques de l'esquerra sobiranista del país amb la finalitat de crear una taula de negociació entorn a la proposta següent: 

Atesa la transcendència de la nova legislatura que ara s’inicia, AExRC considera que les forces polítiques sobiranistes d’esquerres haurien de confluir, tant com sigui possible, en la seva acció política, de manera que se’n garantís el suport d’una àmplia base social. Molt en especial en els  aspectes relacionats amb el lliure, ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i del seu dret a decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural. Amb aquesta finalitat, AExRC presenta els punts següents com a possibles elements de coincidència.

(1) Com a principi general, cal fer realitat aquest empoderament de la ciutadania, que la faci sentir plenament responsable i partícip del seu futur.

(2)  Alhora, cal que recuperi la confiança en les institucions que la representen i que són les que han d’implementar els objectius.

(3) Com a millor via a aquests efectes, constituir una República Catalana plenament sobirana, com un nou estat independent, si aquesta és la voluntat majoritària del poble català. En particular guiada pels valors republicans d’equitat, solidaritat, laïcitat, tolerància,...

(4) Desenvolupar, durant la primera part de la legislatura, un procés constituent obert i participatiu que ens dugui a disposar d’una proposta de Constitució per a aquesta República Catalana, que se sotmetria a referèndum de la ciutadania.

(5) Aquest procés comporta de fet la ruptura democràtica del règim dinàstic de la transició post-franquista, propiciant-ne, doncs, un d’anàleg a l’Estat espanyol, que tindria el nostre suport i impuls. En qualsevol cas, el desenvolupament del nostre procés referit al punt anterior no vindria condicionat per l’eventual posada en marxa i els ritmes d’aquest procés espanyol.

(6)  En paral·lel, promoure la celebració a Catalunya d’un referèndum sobre la seva independència, amb caràcter vinculant, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Si no fos possible acordar-lo amb les institucions espanyoles abans, se celebraria conjuntament amb el referit al punt (4).

(7) Igualment, exercir quan calgui actes de sobirania per fer efectius els punts anteriors i en general per fer palès que la legitimitat a Catalunya rau en la voluntat de la seva ciutadania, expressada a través del seu Parlament.

(8) En particular, construir les estructures d’estat convenients per a implementar de formar efectiva els resultats dels referèndums esmentats en els punts anteriors. 

(9) D’altra banda, cal fer palès que l’avenç cap a la República Catalana obre les millors expectatives, tant per al desenvolupament social i econòmic a mitjà termini, com  per abordar els problemes immediats i quotidians de la ciutadania (transports, sanitat, educació, cultura, medi ambient...)  i per lluitar contra les desigualtats creixents en el nostre país.

(10) En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència, cal establir un pla de xoc social adreçat a corregir les greus conseqüències que la recent crisi econòmica ha tingut sobre bona part de la nostra població. 

(11) També ha de significar la millor via per a la regeneració democràtica de les nostres institucions, combatent sense pal·liatius tota mena de corrupció i instaurant una transparència total en al presa de decisions i en el retiment de comptes.   

(12) Com a objectiu general, cal aspirar a construir un país de referència en l’àrea mediterrània, tant mancada de models i lideratges. Un projecte ambiciós i il·lusionant, que aplegui una gran majoria social i que permeti superar les moltes dificultats que comporta.

La revolució sobiranista catalana

A les eleccions del 27-set-2015 va palesar-se la voluntat de ple autogovern del poble català: 2 milions de votants per la independència; 1’6 del tot en contra; 0’5 sobiranistes, però d’adscripció incerta en un eventual si/no. En particular varen quedar clarament minoritzades les terceres vies, pendents d’una molt improbable recuperació a les pròximes eleccions del 20-des. També va quedar clara l’hegemonia de l’esquerra en l’àmbit sobiranista, mentre en l’unionista domina i creix la dreta.

Ahir, 9-nov-2015, el Parlament va institucionalitzar aquesta voluntat popular iniciant un camí sense retorn cap a la república Catalana, fins i tot ignorant possibles accions en contra per part del govern o dels tribunals, i en particular del TC.

( 1)   A les portes d’una revolució

El procés sobiranista, doncs, és a les portes d’esdevenir el que podem qualificar de revolució. De fet a l’Europa democràtica no hi ha hagut revolucions en el sentit clàssic de la paraula en les darreres dècades, però si altres moviments revolucionaris amb elements comuns al que ens ocupa. Requeriria un document de major extensió analitzar aquests continguts revolucionaris del procés sobiranista, així com les possibles causes per les quals una part de l’esquerra transformadora no els ha apreciat fins ara.

Esquemàticament podem dir:

- es tracta d’una mobilització popular, massiva, persistent, cívica i pacífica, impulsada des de les bases i  essencialment per organitzacions civils

- es tracta d’un moviment interclassista i intergeneracional, amb predomini de les classes mitjanes, contrastant amb els esquemes de les revolucions clàssiques, però compartits amb altres moviments moderns (feminisme, mediambientalisme, LGBT, ...)

- també la reivindicació (com en els altres casos esmentats) s’aparta de les clàssiques: reclama drets nacionals d’autogovern i sobirania,  front el tracte para-colonial (en llengua, cultura, economia,...) de la nació dominant al seu estat, que nega el diàleg obert i en particular el dret a decidir 

- contrasta igualment el lideratge institucional de la dreta, malgrat ser minoritària dins el moviment, tot aprofitant la inhibició, per dubtes i recels, d’una part de l’esquerra

- ha suscitat la intervenció i les amenaces de les oligarquies (monarquia, exèrcit, banca, gran patronal, sectors conservadors de l’empresariat, de l’església i de la premsa, caps de govern, ...), així com la manipulació dels poders públics, que en particular ha desprestigiat el TC i altres estaments judicials

- ha resistit aquestes pressions i amenaces, així com les dels aparells de l’estat, fins i tot exercint actes de sobirania com ara el 9-nov-2014

- és un exemple d’empoderament ciutadà, especialment significatiu en un entorn europeu de laminació dels drets democràtics, que hauria de suscitar una reacció que fes front als dictats del statu quo i de les superestructures, així com a les organitzacions tradicionals que no saben o no volen fer-ho

-  apunta a un dels drets democràtics mai reconeguts per l’Europa occidental: les fronteres estatals internes, gairebé sempre resultants de guerres o de pactes oligàrquics

- apunta igualment a la ruptura democràtica del sistema constitucional i del conjunt del règim dinàstic de la transició post-franquista

- en particular, a la reinstauració de la república i a la fi dels privilegis i la impunitat de la monarquia

- més encara, apunta contra el projecte secular de l’oligarquia espanyola, reeditant la crisi del 1898

( 2)   És l’hora de l’esquerra transformadora

L’esquerra transformadora no pot quedar al marge d’aquest procés. Ja va perdre una oportunitat al juliol del 2010, quan no va saber reaccionar arran de la sentència del TC contra l’Estatut i de la primera mobilització ciutadana. Aleshores va cedir el lideratge institucional a la dreta i va obrir pas a una nova esquerra (CUP) radicalment independentista i anticapitalista.

Ara ha de liderar-lo, com ja ho està fent a Euskadi, Galícia,...

L’esquerra transformadora catalana, amb els sindicats de classe i la classe obrera metropolitana, ha de decantar definitivament la balança cap una ruptura democràtica i un procés constituent de la nova República Catalana, alhora que garantir l’hegemonia de l’esquerra en aquest procés i el caràcter clarament progressista i social del nou estat. Si no ho fa, d’una banda posa en perill l’èxit del procés (cosa que de retruc propiciaria una reacció espaordidora) o, si més no, el seu caràcter progressista. D’una altra, el seu paper seria cada cop més marginal i en qualsevol cas perdedor: d’esquirols si el procés s’encalla; de miops si triomfa.

Tanmateix, l’esquerra transformadora catalana no s’ha de limitar a reclamar l’alliberament de la nació catalana. Ja s’ha dit que vol que el nou estat comporti millores substancials (socials, econòmiques, ambientals,...) per a les classes populars. Vol també que la secessió de Catalunya suposi la ruptura democràtica del règim dinàstic de la transició post-franquista i, més encara, la crisi del projecte secular de l’oligarquia espanyola. Vol que suposi un exemple per als altres països minoritzats a Espanya i a Europa, reivindicant el dret ciutadà a definir democràticament les fronteres i les aliances estatals. Vol mostrar que l’empoderament de la ciutadania europea pot fer front als dictats dels aparells estatals i supraestatals que estan laminant els seus drets democràtics i segrestant el futur d’Europa.

Per la seva banda, les classes populars espanyoles viuen angoixades la possible implosió de l’estat espanyol, però de cap manera se n’han de sentir responsables. La responsabilitat llunyana s’ha de buscar en les classes dominants que no han pogut o sabut vertebrar Espanya al llarg dels darrers segles. I la responsabilitat pròxima, en l’anticatalanisme electoralista del PP, assajat amb èxit a la batalla de València i generalitzat en la campanya contra l’Estatut, que el PSOE no va saber contrarestar.

De fet la classe obrera espanyola no s’ha de sentir obligada a estintolar un règim i un estat que tan poc li ha donat i que tan poques expectatives li ofereix. Són ben respectables i comprensibles els condicionaments sentimentals, familiars o històrics. Però els seus interessos reals, arribats a aquest punt de no retorn, passen per: primer, assenyalar els culpables per apartar-los del govern; segon, fer front amb nous gestors a una recomposició del mapa espanyol que asseguri la relació amistosa, la solidaritat i la cooperació mútua.

L’esquerra transformadora espanyola, un cop clarificada la voluntat del poble català, no té altra estratègia viable. Ni durant la previsible escalada de tensió després del 20-D, ni en qualsevol dels dos desenllaços possibles: una campanya ferotge de recentralització si la revolta catalana fracassa; una campanya igualment ferotge de boicot si la secessió es consuma. El poble espanyol necessita un nou lideratge que trenqui aquesta espiral de confrontació i aposti des d’ara mateix per la reconciliació.

( 3) Un país de referència en l’àrea mediterrània

D’altra banda, l’esquerra transformadora catalana ha de presentar un projecte ambiciós i il·lusionant per al nou estat: volem i podem ser un país de referència en el nostre àmbit geogràfic. L’Europa anglosaxona, la nòrdica, la central i la oriental tenen models i referents clars, mentre que no els té l’Europa del sud i menys encara la resta de l’àrea mediterrània. Ni tan sols té candidats amb la voluntat i la possibilitat de ser-ho.

Tanmateix, són necessaris perquè els altres no li serveixen. Les condicions climàtiques, els recursos naturals, la posició geoestratègica, etc., requereixen solucions pròpies en urbanisme (concentració poblacional a la costa, manca de cursos fluvials o de valls interiors,...), construcció (aïllament, materials, ...), energia (escassa hidràulica i de carbó, abundància solar,...), medi ambient (aigua, reciclatge,...), economia (turisme, logística,...), cultura (creativitat, llengua, religió,...), societat (migracions, demografia,...) i un llarg etcètera.

Per ser un referent no cal ser gran, i en certs aspectes és millor ser un país mitjà, com assenyala el principi de subsidiarietat i de fet ocorre en altres àmbits geogràfics. Ni podem ni volem ser una potència dominadora. Som com som (com tan bé ha analitzat Josep Fontana) no pas per raons ètniques o messiànics, sinó pel devenir de mil anys de circumstàncies socials i econòmiques. La nostra mida i el nostre tarannà ens fa aspirar més aviat a ser un país cohesionat i emprenedor, més organitzat en la proximitat i la flexibilitat que en la jerarquia i la uniformitat. Tanmateix, lluny de cofoismes, hem de ser conscients de les nostres potencialitats: disposem de sectors productius potents i avançats, alhora que d’una trama associativa extensa i assentada; destaquem en temes tan diversos com l’esport (d’elit i de base), la recerca, la medicina, la cultura o la solidaritat; el nostre país és atractiu per als turistes, per als congressistes i per als inversors. No es tracta aquí de completar el nostre “dafo”, sinó solament de constatar que som un país no només viable, sinó també amb altes possibilitats.

El nostre model s’ha de basar, d’una banda, en l’equitat. La nova República Catalana s’ha de caracteritzar per la defensa aferrissada dels drets socials, incloent la igualtat d’oportunitats, la justícia, els serveis bàsics per al benestar o l’equilibri territorial, cosa que en particular requereix la divisió de poders i el seu control constant. Sortosament no partim d’una situació de violència o de fallida econòmica com en altres llocs ha succeït. Es cert que la corrupció o la desigualtat social s’han disparat, però també que tenim i tindrem els recursos necessaris  (institucionals, econòmics,...) i la voluntat per fer-hi front. I tenim també experiències ben positives en el tercer sector, en xarxes de cooperació o en plataformes solidàries. En aquestes condicions, objectius com la transparència total, la integració de la immigració, la plena ocupació o la renda bàsica universal no són forassenyats a curt o mitjà termini.

D’una altra, volem ser un país basat en el coneixement, on prevalgui la racionalitat, l’educació, la cultura, la recerca i la innovació. Des de l’administració fins al sistema productiu, des de les elits fins a les associacions de base. Hem de socialitzar el coneixement (amb paràfrasi d’Eudald Carbonell), completant la universalització de l’educació fins al nivell superior (professional o universitària),  trencant la bretxa digital o posant la ciència i la cultura al servei i a l’abast de la ciutadania.

Doncs, no es tracta només d’un projecte rupturista contra certes herències i tabús, sinó també en favor dels valors que han de configurar un nou lideratge internacional en el nostre entorn natural. 

Acord d'Esquerres per la República Catalana es presenta al barri de Gràcia

L’ASSOCIACIÓ ACORD D’ESQUERRES PER  LA REPÚBLICA CATALANA es presenta a la “Vila de Gràcia”.

La presentació es farà  el proper dimecres dia 18 de novembre a les vuit del vespre a la sala d’actes de l”Ateneu Popular la Violeta” (carrer Maspons cantonada Sant Joaquim, a cinc minuts de “ Metro Fontana”).

Són  moltes les persones de Catalunya que han  seguit els successius esdeveniments polítics:  Des del dret a decidir , les victòries del nou municipalisme d’esquerres, fins a les propostes d’independència, amb un cert sentiment d’orfandat.

Qüestionen la capacitat política de les anomenades esquerres transformadores o de l’esquerra emergent en relació a l’elaboració de continguts; també els preocupa el dèficit de voluntat política que els impedeix situar al bell mig de l’acció política la paraula “hegemonia”.

Entenen que la falta d’hegemonia no  permet, a aquestes organitzacions polítiques incidir amb força en el procés rupturista que ens ha de  conduir cap a la Constitució de la República Catalana.

L’AExRC : Aquesta reflexió, junt amb d’altres inquietuds  individuals o col·lectives, van fer possible que la passada primavera un seguit de persones, bàsicament de tradició marxista o ecosocialista, amb  la col·laboració de gent de  l’ANC i  d’altres moviments socials o sindicals, impulsessin una associació que vol ser unitària per  a totes aquelles persones que independentistes o soberanistes comparteixen  voluntats i objectius en la línia que exposem a continuació:

Crear vincles entre totes les persones d’esquerres de Junts pel Sí, de la CUP, de Catalunya Sí que es Pot  per tal de treballar en comú per “El Procés Constituent de la República Catalana”.

Enfortir els aspectes socials i econòmics d’aquest procés que ens permetin, entre d’altres paradigmes, situar en primer pla la banca pública de Catalunya, l’accés a l’educació i a la sanitat  pública de qualitat  per a  tota la població, i  l’equilibri  territorial i la gestió pública  dels nostres recursos naturals.

Amb l’objectiu d’anar treballant  per un Fòrum de l’Esquerra Nacional Catalana, que hauria de ser l’embrió d’un nou subjecte polític esquerranós impregnat de voluntat de Regeneració Democràtica i de Democràcia de Base.

Per fer un debat sobre aquests i altres temes hem convidat en: Josep Ferrer Llop, Rector de la UPC del 2002 al 2006 i vicepresident de l’AExRC.

Comunicat sobre la proposta de resolució de JuntsxSí i les CUP

Un cop més, AExRC (Associació d’Esquerres per al República Catalana) vol donar veu a les persones arrelades a l’esquerra transformadora catalana i alhora plenament identificades amb el procés sobiranista  majoritari a Catalunya. Es per això que manifestem:

1.- AExRC celebra la proposta de resolució parlamentària presentada ahir per JuntsxSi i CUP en tant que marca l’inici del procés constituent cap a la República Catalana. Entenem que es compleix així el mandat democràtic resultant de les recents eleccions del 27-S.

2.- AExRC encoratja a fer un esforç per tal d’ampliar al màxim el suport parlamentari a la resolució, totalment o parcialment, atès que altres programes electorals, i en especial el de CSQEP, contemplen posicions en bona part coincidents amb les expressades a la proposta, que farien difícilment comprensible una actitud de rebuig complet.

3.- En qualsevol cas, AExRC es compromet a incorporar-se activament al procés participatiu cap a la República Catalana anunciat a la mateixa proposta, així com a propiciar la màxima participació d’altres persones i entitats de la societat civil.

4.- En aquest sentit, farà arribar als grups promotors diversos suggeriments per tal que en el text definitiu quedi reforçada la voluntat de ruptura democràtica amb el statu quo actual, així com la d’avançar paral·lelament en la regeneració democràtica i en la lluita contra les desigualtats socials. 

AEXRC

Concisa, clara i contundent: Carme Forcadell

Emoció, il·lusió i compromís. El 9 N 2014 i la Via lliure a la República Catalana han copat la presidència del Parlament.

“Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la república catalana!”, conclusió de Carme Forcadell, electa presidenta del Parlament, amb els vots i acord de JxSí (62), CUP (10) i CSQEP (5).

El repte és majúscul. El pas és des de l’ANC popular mobilitzadora al Parlament representatiu institucional de la Generalitat autonòmica del Regne d’Espanya.

El “Ja soc aquí” de Josep Tarradellas, que incorporà la Generalitat republicana de l’exili a l’autonomia supeditada a la Corona del Regne d’Espanya, a el “Estiguem a l’alçada” de Carme Forcadell, que pretén fer un nou camí amb un salt gegantí vers la llibertat de la sobirania catalana.

Carme Forcadell, s’ha presentat com una presidenta del Parlament per tancar l’autonomia i obrir la Generalitat republicana constituent.

L’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), expressava en un comunicat del 22 d’octubre “És l'hora de la sobirania. És l'hora de l'esquerra”: “La representació Independentista al Parlament de Catalunya, fruit de les eleccions del 27S, garanteixen una majoria parlamentària suficient per a l’Inici d’un Procés cap a la República catalana amb la ruptura constituent i la independència de Catalunya”.

La presidenta del Parlament està ben compromesa en aquesta via. Benvinguda.

Adjuntem el discurs de Carme Forcadell:

“Que els somnis del carrer entrin al parlament i els anhels de la ciutadania trobin refugi a l’hemicicle. Estiguem a l’alçada del moment i fem present el futur en aquest procés constituent. Que el llegat d’aquest parlament sigui la creació d’un marc jurídic propi. Nous paradigmes demanen un nou parlament. No siguem esclaus del passat”.

Ha seguit: “Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir”.

“Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la república catalana!”

Francesc Matas Salla

És l'hora de la sobirania. És l'hora de l'esquerra.

La representació Independentista al Parlament de Catalunya, fruit de les eleccions del 27S, garanteixen una majoria parlamentària suficient per a l’Inici d’un Procés cap a la República catalana amb la ruptura constituent i la independència de Catalunya.

Així mateix, l’amplia majoria de diputats i diputades de l’esquerra sobiranista representades en el parlament han de ser el motor d’aquest procés, creant les condicions perquè  les classes populars n’esdevinguin les protagonistes i fent-lo profundament democràtic. Ara, el conjunt de l’esquerra sobiranista pot i ha de ser la gran protagonista del Procés Constituent cap a la República Catalana.

Per la qual cosa ens adrecem als diputats i diputades dels grups parlamentaris de JxSi, CUP, CSQEP que garanteixin:

1.- Un govern amb un fort perfil social, que compatibilitzi  el repte nacional amb les aspiracions socials de les classes populars de Catalunya.

2.- Que promoguin l’exercici de la sobirania impulsant un procés de baix a dalt, amb la participació activa dels moviments socials i el conjunt de la societat civil catalana per assentar les bases de la Constitució de la República Catalana.

3.- Que situïn el  contingut social com element principal i dinamitzador de la participació de les classes populars catalanes en la Constitució de la  República Catalana, com a garantia de drets socials, d’igualtat d’oportunitats, de progrés econòmic, d’equilibri territorial, de gestió pública dels recursos naturals, de democràcia participativa i d’innovació i modernitat en la construcció d’un Nou Estat adaptat als reptes del segle XXI.

4.- Que exerceixin la sobirania del Parlament de Catalunya per a crear les estructures d’Estat i accions de desobediència que hauran de permetre la desconnexió progressiva de l’Estat espanyol

5.- Que promoguin la màxima coincidència possible en les eleccions espanyoles del proper 20D per a exigir un Referèndum vinculant abans de l’estiu del 2016, perquè el conjunt de la ciutadania de Catalunya finalment decideixi en sufragi universal el contingut  de les bases constituents debatudes a la societat catalana. Igualment, per a promoure amb les forces polítiques estatals, un clima de respecte i acceptació que permeti aplicar sense crispacions el resultat del referèndum.

6.- Des de l’AEXRC com Associació independent i obrirem converses amb els Agents Socials,  polítics i entitats ciutadanes per cercar complicitats i compromís en la direcció dels eixos expressats en aquest manifest.

Comunicat de valoració dels resultats electorals del 27-S

L’associació “Acord d’Esquerres per la República Catalana” valora molt positivament les eleccions del 27S ja que culminen cinc anys de manifestacions cíviques de milions de persones; demostren la maduresa democràtica del poble de Catalunya que ha participat intensament en els actes de campanya, suposen un rècord de participació (prop del 80%); i situen de  nou la revindicació del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya en l’agenda política nacional i internacional. Guanya i progressa la Via lliure a la República Catalana.

Aquesta aspiració legítima i democràtica xoca amb el menyspreu i les reiterades negatives de l’Estat espanyol a atendre-la. En aquest sentit, mostrem la nostra solidaritat i denunciem  la insistència grotesca i menyspreable dels poders executius i judicials del legislatiu del PP a imputar els i les representants del poble de Catalunya, el President, la Vicepresidenta i la Consellera d’educació com a impulsors del procés participatiu participat per quasi 2 M de persones el 9N2014 sobre el futur polític de Catalunya. Totes ens sentim colpides i imputades com a responsbles del 9N2014.

El nou Parlament sorgit augura un punt d’inflexió en la lluita contra la  desdemocratització amb una àmplia majoria absoluta de parlamentaris (72, entre JxSí i CUP) compromesos a impulsar el procés de transformació i de canvi del sistema polític català cap a la consecució d’una Sobirania constituent i de la República catalana i amb més del 60% que defensen un procés constituent participat i també la República Catalana (82 Catalunya Sí que es pot, JxSí i CUP) per assolir la màxima sobirania. Fem una crida fraterna a CSQEP a  sostenir el perfil catalanista i a Jxsí a la prioriitació de polítiques socials, d’esquerres.

El nou  Parlament comptarà amb més de 2/3 de la cambra amb forces representatives del catalanisme popular (99 diputats sumant-hi el PSC) disposades a prioritzar la defensa de l’estat del benestar i el medi ambient i  la lluita contra  la creixent bretxa de pobresa i de desprotecció de les persones aturades, el jovent, la dona, i les persones migrades,  ja que  només un 33,1% rep alguna prestació o ajuda pública agreujat per l’increment en més d’un 1.000 % de l’atur de llarga durada i  amb  una quarta part de la població catalana en situació de risc de pobresa i/o exclusió social.

Volem alertar igualment de la irrupció en aquesta campanya amb amenaces com les de la banca vinculada directament al  PP i a C’s, obstaculitzant el vot exterior a Correus i a les ambaixades i pressionant la UE i els EEUU,  des de la Monarquia i l’executiu espanyol, còmplices necessaris dels lobbis dels mercats i dels poders fàctics i artífex d’aquesta crisi injusta, que secundats per mitjans de comunicació afins, han condicionat el vot amb la desinformació sobre temes tan sensibles com la desestabilització econòmica, la falsa pèrdua de la nacionalitat individual,  les pensions, els estalvis o  els ajuts familiars.

Fem una crida doncs, en el present comunicat,  a fer un gran Acord social i nacional i a un exercici de responsabilitat per constituir al més aviat possible un govern d’ampli expectre, compromès amb les persones i amb la voluntat de ruptura del statu quo, de canvi en les polítiques socials i contra les retallades que colpeixen el nostre poble, i apel·lem especialment a les forces netament d’esquerres i sobiranistes  del nou mapa polític a fer-lo possible per no allargar més l’agonia de la població més vulnerable.

Ciutat Vella de Barcelona, 29 de setembre de 2015

Les dues ànimes de Catalunya Sí que es Pot

Dins CSQEP hi ha una forta homogeneïtat en els eixos democràtic i social, coincidint de forma unànime en la lluita contra la corrupció i la necessitat d’una transformació social que inclogui, però vagi més enllà, la reversió de les retallades patides en els darrers anys.

En canvi hi conviuen dues ànimes pel que fa a l’eix nacional. D’una banda, la nítidament sobiranista, que queda ben reflectida en el programa polític fundacional, on s’aposta per un procés constituent cap a la República Catalana (incloent les relacions amb altres territoris), eventualment paral·lel, però en cap cas supeditat ni subordinat, a un procés anàleg en l’àmbit espanyol. Procés que culminaria amb un referèndum a l’efecte, tenint ben present que la molt probable oposició de les institucions espanyoles el convertirien de facto en un acte de desconnexió. En aquesta formulació insisteix i hi aprofundeix, per exemple, la gent adscrita a l’associació AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana), entre els quals diversos candidats.

Tanmateix, potser pel fet que finalment Procés Constituent no s’incorporés a la confluència, o potser per fer front al lerrouxisme d’altres candidatures, aquest plantejament ha perdut protagonisme en els missatges preelectorals, posant en canvi l’èmfasi en atacar les polítiques i actuacions d’Artur Mas. Malgrat l’evident clam ciutadà per la sobirania, la independència i la república catalana, des de CSQEP la reivindicació nacional es va reduint al dret a decidir, amb l’esperança que un canvi de govern a l’estat permeti exercir-lo de forma pactada.

La política d’aliances

D’aquesta divergència de plantejaments es deriven diferències en la política d’aliances. Així, els sobiranistes advoquen per una acció post-electoral d’inici d’un procés constituent, amb la participació conjunta de CSQEP, JxS (Junts pel Si) i CUP-Crida Constituent. Tot i incloent CDC, estaria clarament hegemonitzat per les esquerres, atesa la composició d’aquestes tres candidatures, de manera que en particular es forçaria la lluita contra la corrupció i l’abandonament de les polítiques neoliberals. Entenem que aquest bloc sumaria una molt ampla base social que garantiria l’avenç del procés.

El plantejament alternatiu exclou CDC i advoca per un front d’esquerres centrat en la reversió de les polítiques socials. Tanmateix, les diferències abans assenyalades en l’eix nacional fan difícilment viable aquest front, cedint a la pràctica el protagonisme a les altres dues candidatures esmentades (i en especial, paradoxalment, a Artur Mas).

El reequilibri

L’elecció de Lluis Rabell com a cap de llista reforça l’ala sobiranista, atesos els seus plantejaments i accions anteriors. Però entenem que el reequilibri no és encara suficient i que l’ànima sobiranista continua minoritzada. Cal fer-la ben visible per tal que quedi clar que el 27-S els vots de CSQEP, o si més no una bona part, no se sumaran al bloc del No sinó al del Si. De no fer-ho, és previsible una fuita del vot independentista cap a les dues candidatures que així es declaren i una limitació territorial a les àrees metropolitanes.

Tant o més important és que els candidats i integrants d’aquesta ala sobiranista s’erigeixin en la baula entre CSQEP i les dues candidatures independentistes, formant, com dèiem abans, un bloc prou ampli com per a fer front a les resistències i els atacs de les instàncies centrals. Un bloc que el 28-S aplegui als qui volen la regeneració democràtica, la transformació social, l’alliberament nacional de Catalunya i la ruptura democràtic del règim dinàstic de la transició espanyola, tot i diferint en les prioritats o en els ritmes. En particular, que aplegui als partidaris d’una DUI immediata, als d’iniciar la transició cap a la independència i als d’endegar un procés constituent, és a dir, a tots els qui defensen el dret a decidir i volen aplicar-lo a curt termini, que constitueixen una important majoria de la ciutadania catalana.

Ha de quedar clar que CSQEQ, encara que mostri discrepàncies amb les dues candidatures declaradament del Si, hi té prou elements comuns i prou afinitats com per arribar a acords postelectorals sobre els grans reptes immediats. Es clarificador destacar fins al 27-S les diferències entre les tres candidatures, però també anunciar que després del 28-S caldran grans pactes de país en l’eix social i en l’eix nacional. CSQEP ha de demostrar prou pluralitat i flexibilitat com per fer creïble la seva voluntat i capacitat de participar-hi activament.

Josep Ferrer, Francesc Matas, Teresa Mira, Antoni Morral

portaveus de AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana)  

La Via va de lliure i republicana

Lliure i republicana. Un esclat festiu de llibertat. Una jornada que aplega a totes les conrades al cap i casal. Un esdeveniment on la inscripció prèvia és multitudinària.

Sindicalistes de CCOO "per la independència i la república catalana" criden a participar-hi al Tram 93.

El futur de sobirania, independència i república germina en l'anhel, el desig i el clam del poble català mobilitzat.

Som en una Diada d'Onze de setembre lliure i republicana. Dins l'Autonomia de l'Estat del Regne d'Espanya emergeix la força per un nou país lliure i social, republicà.

485.000 persones inscrites a la Via Lliure per fer la Meridiana el "Carrer Major de la República Catalana".

La consciència ciutadana mobilitzada i organitzada és la veritable força de xoc per aconseguir posar la història de Catalunya al s XXI amb tots els drets i llibertats.

A l'acte #11Sinternacionalist de les Esquerres per la independència, d'ahir a la plaça del Rei, a Barcelona, es va fer palès que Catalunya no quedarà aïllada d'Europa, alhora que el procés de sobirania constituent rupturista i republicà donaria un impuls de gran volada a la llibertat del País Basc de Galiza, i també del poble espanyol respecte al Regne d'Espanya.

Un canvi substancial democràtic a l'Estat espanyol, social i republicà, només pot esdevenir engendrat per una mobilització ciutadana potent, massiva, que arrastri fins i tot a segments de totes les capes i classes socials, estructurades per la força i les necessitats de la població treballadora.

El lideratge i els continguts polítics i socials d'una transformació republicana, revolucionària, rau en confrontar i posar al Regne com quelcom dels segles passats que no tenen lloc en una societat de persones lliures que es volen tractar en igualtat.

Desenfoca la realitat qui considera que aquestes eleccions catalanes són una primera volta de les generals estatals. Es fa ulls clucs i oïda sorda al que exigeix tot un poble al carrer, com avui a la Via lliure.

S'equivoca profundament qui estableix una estratègia que ignora, menystén i no cerca l'aliança amb el poble i les forces de l'esquerra espanyola, amb tots els pobles ibèrics i europeus.

Fomenta un miratge qui propaga que hi ha "2 setmanes per aconseguir la Independència".

Allunya la ruptura sobirana i el fet de la independència, la política excloent del "Sí que es pot", doncs el pas cabdal constituent necessita incorporar i incloure a tortes les expressions de ruptura democràtica i social d'aquest poble.

La consideració de la Via republicana com cosa del president i del govern de la Generalitat, de la dreta nacional catalana, amb un poble hipnotitzat per un encantador de serps o un nou Flautista d'Hamelín, és no lliurar la lluita pel lideratge i l'hegemonia política del poble de Catalunya.

Ja li agradaria a Artur Mas tenir aquest poble al seu puny, com el blat segat i ben lligat. Res més lluny d'això. La ruptura de CiU, o la davallada de vots i escons a CDC, demostra que la ciutadania de Catalunya intenta forjar nou lideratge. Tanmateix els partits polítics no estan, ni de bon tros, a l'alçada del repte que cinc anys de mobilització per la sobirania i la independència posen entre les cordes a l'Autonomia i al Regne.

Avui, 11 S, la Via Lliure a la República Catalana és el lloc on rau i es juga el futur constituent i social de Catalunya.

Francesc Matas Salla

Segueix en temps real l'ocupació de la Via a la web ullsvermells.com.

11-S Ruptura, sobirania, república catalana

L'anhel i il·lusió popular catalana vibra a flor de pell. Ara és l'hora! Cal aconseguir-ho. Ho farem. Són cinc anys amb mobilització de dimensions inaudites per decidir, per la sobirania i la independència, fins a congregar gairebé una quarta part de la població a la manifestació de l'Onze de setembre. És una revolta pacífica que madura abans d'un esclat de rebel·lió declarada. Hi ha voluntat i paciència, també innocència del que esdevindrà com a confrontació entre aquest poble i l'estat del regne d'Espanya. L'ANC expressa la consciència ciutadana i política. La Taula de partits impulsada per l'ANC amb els partits i les entitats sobiranistes va permetre avançar els conceptes polítics cabdals fins arribar a clam de Via lliure a la República Catalana.

L'Aurora crida a participar a la mobilització popular. Les esquerres, la gran majoria de la població treballadora, tenen tot a guanyar inserint les seves demandes i necessitats en aquesta gran demostració de la lluita democràtica per a la llibertat de Catalunya. Com expressà precursor Salvador Seguí "la classe treballadora no te res a perdre amb la independència". No hi ha cap possibilitat de pacte amb el govern de l'Estat sobre la llibertat de decidir catalana. Cap voluntat real de negociació i diàleg. No s'albira cap perspectiva de futura reforma constitucional que ho permeti, sigui quina sigui la composició governamental, a no ser que es consideri real una ruptura democràtica republicana espanyola a curt termini. Si més no els canvis possibles i positius a l'estat queden cenyits a l'àmbit electoral, sense la potència de massas que s'expressa a Catalunya.

Si hi ha una possibilitat de ruptura democràtica rau a Catalunya. Aquesta confrontació necessària per gestar nova legalitat sobirana, republicana, es couen avui en dia a la Diada de l'11 S. SíSí República Catalana.

Francesc Matas

Compromís per a una majoria parlamentària a favor de la República catalana lliure

COMPROMÍS PER UNA MAJORIA PARLAMENTÀRIA A FAVOR DE LA 

REPÚBLICA CATALANA LLIURE

Catalunya es troba en una situació de paràlisi institucional, política i econòmica i davant una cruïlla de camins. Les eleccions del proper 27 de setembre són determinants perquè el Parlament que en surti elegit, legitimat en sufragi universal, esdevingui protagonista en la construcció del nostre futur com a país.

L’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana , en compliment del nostre propòsit com entitat, de garantir una àmplia majoria parlamentària a favor d’iniciar un Procés Constituent d’una República Catalana i de la independència, ens dirigim amb aquest manifest a les coalicions formades pels partits polítics que van donar suport a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya, entenent que el poble català esdevé subjecte polític i jurídic per a construir el seu futur.

En aquest sentit proposem als candidats de les candidatures de Junts pel Si, de la CUP i  de Catalunya Si que es Pot  a assumir el contingut d’aquest manifest com a pauta de referència de la seva acció política posterior a les eleccions del 27 de setembre per afavorir una nova majoria que garanteixi: 

1.L’impuls i el suport en sessió Parlamentària a una Declaració Institucional que garanteixi, en el marc d’aquesta legislatura, l’exerceixi de la plena sobirania, promovent la desconnexió amb les estructures de l’Estat Espanyol i legislant un nou marc legal català amb la voluntat d’emprendre un procés de ruptura des de la legitimitat democràtica d’una nova majoria parlamentària. 

2. El  suport institucional a obrir un Procés Participatiu amb la implicació d’entitats de la societat civil, per assentar les bases de la Constitució de la República Catalana que haurà d’aprovar el Parlament i  sotmetre-la posteriorment a referèndum popular. 

3. Que treballi perquè el nou marc constitucional contempli com a mesures imprescindibles la regeneració democràtica, els drets socials universals d’equitat i justícia, un model de gestió econòmica públic i propi, així com normes bel·ligerants contra tota mena de corrupció. 

4. Doni suport a un govern compromès en la Gestió del Procés Constituent de la República Catalana lliure.

En aquest sentit participarem activament a la manifestació de l’11 de setembre entenent aquesta com el marc unitari de reivindicació i compromís de tots els qui volem que el proper 27 Setembre esdevingui el punt de partida en la gestió de la ruptura amb l’Estat i la construcció d’un país nou.

Barcelona, setembre de 2015