3 d’agost del 2015

Tres llistes sobiranistes


Article publicat a El singular.cat

Fa un mes apostàvem per un sobiranisme constituent que aplegués el 66%. Ara ja podem dir que la suma de les 3 llistes sobiranistes probablement ho aconseguirà. En efecte, la candidatura “Junts pel si” és força transversal, la que promou la CUP està aplegant cada vegada més suports de l’esquerra independentista i “Catalunya sí que pot” cobreix bona part dels àmbits socials metropolitans on les altres dues tenen menys suports. D’altra banda, com també dèiem, amb forta presència de les esquerres que potencien la transformació social i la ruptura democràtica.

Naturalment la tercera llista no pot qualificar-se d’independentista, tot i que molts dels seus integrants, i en particular el cap de llista, son declaradament votants Si-Si del 9-N. Però sí que és netament sobiranista. No només per la defensa del dret a decidir, que fins i tot és assumit pels seus aliats de més enllà de l’Ebre. Sinó perquè el seu acord fundacional contempla l’inici d’un procés constituent propi, no condicionat ni supeditat a eventuals processos semblants en l’àmbit espanyol. Més encara, un procés que s’explicita ha de conduir cap a la República Catalana. De fet un diari de gran audiència la titulava “candidatura d’esquerres per la república catalana”. Certament deixa oberta la possibilitat de federació amb una eventual república espanyola, si mentrestant aquesta arriba a constituir-se (cosa ben improbable) i té el suport de la majoria del poble català. Aquesta és una de les principals diferències amb les altres dues llistes, que ja descarten aquesta possibilitat i consideren el 27-S com la decisió final.

Malgrat aquesta diferència, entenem que hi ha un gran marge per treballar conjuntament totes tres candidatures a partir del 28-S en l’eix nacional. (No pertoca aquí analitzar les coincidències i discrepàncies en l’eix social i altres). De fet aquest és el punt que considerem clau: que el procés post-27-S tingui un suport social i parlamentari molt ampli, per tal de poder fer front als obstacles que oposarà l’estat espanyol i per tal de generar comprensió i suport en les instàncies internacionals.

Altrament dit, una majoria poc folgada de les dues llistes independentistes el 27-S potser no sigui suficient per avançar amb pas ferm en el procés posterior, mentre que majors garanties ofereix una majoria qualificada de la suma de les tres llistes sobiranistes.

Es desprèn d’una banda que durant la campanya electoral s’ha de tenir ben present aquesta necessària col·laboració posterior, evitant desqualificacions o retrets que la dificultin, si més no en l’eix nacional. Cosa que ha de ser compatible amb que cadascú demani el vot per a la seva candidatura.

En segon lloc, cal relativitzar la comptabilitat del 27-S en un doble sentit: la suma de les 2 llistes independentistes pot infravalorar el suport a la independència; la de les 3 llistes sobiranistes és tant o més significativa per al procés posterior. Aquestes ambigüitats són inevitables quan no es tracta d’un autèntic referèndum, per més que bona part de la població així consideri aquestes properes eleccions. No pot oblidar-se que una altra part de la ciutadania no comparteix aquesta consideració, i per tant els seus vots no poden compatibilitzar-se de forma simplista.

Els dubtes s’esvairan en les votacions parlamentàries posteriors on, aleshores sí, el suports s’expressen de forma inqüestionable. Fins aleshores, si no és que les resultats fossin abassegadors, estiguem preparats per a una batalla dialèctica d’interpretacions. I sobretot procurem no abocar-nos nosaltres mateixos a criteris contraproduents i a greuges difícilment reversibles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada